DESPLAÇAMENT A PARIS 14/02/2017. PSG 4 – FCB 0

img-20170217-wa0005Quin BANY ens van fotre ahir!!!

Dos membres de la PENYA AZULGRANÀ VENIM DE SUD de la secció Vallfogona, juntament amb el pare d’ambdós ens vam desplaçar París per veure l’anada dels vuitens de final de la Champions 2016-2017.

El dia va començar ben d’hora, però és d’aquells dies que per molt aviat que t’hagis de llevar, i per molt tard que hagis anat a dormir, abans de que soni el despertador ja estàs despert.

Després d’un vol d’anada molt tranquil, arribada a París amb un cel ennuvolat, quatre gotes de pluja i una mica de fresca. A l’arribar al centre de París vam anar a recollir les entrades pel partit a l’hotel PULLMAN just a costat de la Tour Eiffel.

Era la primera vegada que s’utilitzava aquest sistema de recollida d’entrades en els desplaçaments de la Champions. En les darreres temporades, aproximadament des de l’any 2003 en l’època del president Laporta, o sigui,  des de que el Barça s’ha acostumat a arribar quasi al final de totes les competicions cada temporada, les entrades per assistir als  partits del Barça fora del Camp Nou s’havien de recollir a les taquilles del Club, a Barcelona mateix.

Durant el viatge havíem comentat el tema i teníem el dubte de si aquest sistema es faria servir exclusivament a París, ja que França està molt sensibilitzada amb els últims atemptats terroristes que ha sofert, o bé era qüestió del club per evitar la revenda i tenir controlat que els socis que sol·liciten l’entrada són els que assisteixen a l’estadi.

Un cop vam ser a l’hotel Pullman, en un soterrani,-i després de trobar-nos 8 o 10 segurates, com a armaris, un a cada 10 metros, que tots et preguntaven on anaves, cosa que era evident- el nombrós personal del club que hi havia, tampoc ens en van treure l’aigua clara, cosa que no és novetat els últims temps…. Això sí 15 o 16 persones hi eren per atendre’ns i afanyar-se a demanar-nos els carnets de soci i posar-nos una pulsera que un dels tres ja va perdre als 3 minuts, lo que ens va costar una apertura d’expedient a l’entrar a l’estadi… Sigui com sigui, no va ser gaire incòmode aquest sistema de recollida, i si així s’evita la revenda molt millor… La veritat és que després, a l’estadi, a la zona de la nostra afecció hi havia gent nostra només, i no com a molts d’altres desplaçaments que et trobaves envoltat de molts afeccionats de l’equip contrari, cosa que vol dir que han comprat les entrades a la revenda a socis culés. La revenda s’ha d’eradicar, en això hi estic totalment d’acord, ja que hi guanyem els veritables afeccionats. Però calia esperar tant??? Tanmateix aquest sistema no és factible en els casos de desplaçaments massius i no cal dir-ho finals de competicions…

Ja amb l’entrada a la butxaca, vam fer un tomb pel centre de París on sí que es veien bastants policies armats, i com que la gana ja apretava, va anar a dinar, ben entaulats, a l’Avinguda dels Champs Ellissee. Ja ho teníem tot fet fins a l’hora del partit i era qüestió de fer la prèvia ben feta.

Unes dues hores abans del partit vam agafar el metro cap al Parc des Princes. A París sempre fan molts controls a l’entrada de l’Estadi (en vam passar fins a 7!!!) i era qüestió d’arribar-hi aviat.

Un cop a dins a l’estadi, i havent passat els 7 controls de seguretat i complimentades les dades de la denúncia perquè a un se li havia trencat la polsera, he de dir que la visibilitat des de la graderia on estàvem situats era molt millor que en altres vegades que hi havíem estat. El Parc des Princes va ser remodelat abans de l’últim Mundial disputat a França i han suprimit unes columnes que impedien força la visibilitat. Ara que de fet, pel que s’havia de veure ahir, això no té tanta importància…

img-20170217-wa0006

L’afecció del PSG, tan “ben educada” pels seus homòlegs de la capital de España es van passar el partit cantant puta Barça! Només! Això si, van tenir “l’enginy” de fer-ho en dues o tres cantarelles diferents, i sincronitzadament…ufff , van haver de pensar molt… La nostra afecció es va comportar, com sempre, però el joc decepcionant de l’equip i els gols en contra, van anar xafant-nos la moral. Tot i això, en cap moment es va xiular l’equip i es va animar fins a l’últim minut. Els jugadors, com per desgràcia també acostuma a ser habitual, no es van dignar ni a mirar-nos al final del partit. Però això és un altre tema..

Del partit no en cal comentar res, però la sensació que queda veient el joc??? de l’equip i la intervenció??? per part de l’entrenador durant aquest i altres partits, és que la situació actual de l’equip no ve d’ahir, i és fruit de la mala o millor dit no-gestió esportiva  que s’ha portat a terme els últims temps per part dels màxims responsables del club, deixant-ho tot en els peus de Nostre Senyor LEO MESSI. Però això també seria un altre tema…

Quan ens van deixar sortir de l’Estadi, vam saludar algun conegut, sopar una omelette amb jambon i a dormir que avui s’havia de matinar per la tornada.

Per desgràcia aquest any comptem els desplaçaments per derrotes que deu ni do!!! 3 a 1 a Manchester i 4 a 0 ahir, ja no ens hi caben a la mochila!!! Em temo que aquest serà l’últim d’aquesta Champions però espero veure’ns a la final de Copa a Madrit amb el màxim de socis de la Penya.

Fins aviat, Francesc.

Salut i Força Barça!

Sin excusas

Ladislao Hernández

Se ha alcanzado la mitad de un tercio de los objetivos de la temporada. Ahora mismo solo hay en el zurrón un subcampeonato de Copa (hay que disputársela al Glorioso, nadie gana antes de salir al campo). Pero los otros dos objetivos, se ponen cuesta arriba. El Madrid no afloja y mantiene la tradicional potra. La flor en el culo de Zidane ha reverdecido con la recuperación de Bale. El FCB no puede dejar de poner toda la carne y todas las pelotas en el asador. Mañana viene el Lega, esos partidos trampa en que todo parece estar hecho. Más aún cuando se viene con la espalda escocida por los zurriagazos de París. Ese 4-0 es una cuesta empinada como las que suben a Montmartre. ¿Se puede escalar? Sí. Suárez ha pintado el panorama: se necesitan dos goles antes del minuto 25. Entonces, todo podría suceder. Al menos, hay que caer con las botas puestas, sin excusas. No puede suceder como en 2013, cuando se volvió de una ida de semis contra el Bayern con un 4-0 y se recibió un 0-3. Ese año fue aquel en que Tito iba y volvía y terminó yéndose para siempre.

Es probable que esta caída en la Champions, si se remata en el Camp Nou en unos días, abra la puerta a Lucho. Caer en octavos no sucede desde hace una década, con Rijkaard en el banquillo y contra el Liverpool. Sería una lástima. Luis Enrique ha seguido la estela de Guardiola y el FCB es un ciclo que nunca parece terminar, desde que arrancó allá por 2005 con los círculos virtuosos que propuso Laporta. Ese ciclo se llama Leo Messi, y durará hasta que dure Leo. Xavi le puso primer apellido al ciclo, Iniesta se lo mantiene, pero el nombre propio de Leo es indiscutible. Si no renovase pueden dar por cerrado el ciclo: no hay en el horizonte, ni lo habrá, nadie igual. Un FCB fundado en Neymar puede mantener la sonrisa, como un FCB fundado en Ronaldinho. Pero llegará un día en que los días gloriosos pasen, un día en que podamos decir con orgullo: “Yo vi jugar a Leo Messi. Lo vi ganar y caer en París.”

newswide11718135100

Barça de Liga, Barça de Copa

Ladislao Hernández

El enfrentamiento de semifinales se está solventando, a mitad de proceso, con cuajo y suerte. Fue un primer tiempo blaugrana el del Calderón y un segundo tiempo que volvió a asomar el Atleti de los machos atados, del coraje y la mala estrella. Esperemos que el partido de vuelta no sea un revival de las eliminatorias históricas de Barça-Atleti que han sido monumento al fútbol y la pasión durante tantos años. Recuerdo ahora una primera parte mortal de Miliko Pantic y una remontada con gol de Macanudo Pizzi. Inolvidable. 20 años no es nada (casi nada: marzo de 1997. Les dejo abajo un vídeo , hasta marcó Luis “el cabrón”. No se pierdan un equipo del FCB repleto de “entrenadores”: Abelardo, Blanc, Pizzi, Sergi Barjuan, Luis Enrique, Guardiola…).

En tanto esperamos el pase a la primera final de la temporada hemos de juzgar lo sucedido en las dos últimas jornadas ligueras: sombras y pocas luces. Las lesiones de Busquets e Iniesta parece que han hecho daño de más. Se previó este verano pasado una progresiva renovación del mediocampo que no se cumple. Si se hubiese seguido el plan escrito Denis, Rafinha y André entrarían en la rueda de un centro de campo comandado por Andrés y Sergio con el apoyo de Rakitic. Pero no hay guion que valga cuando las lesiones defraudan la expectativa. Ya no pueden andar los suplentes diplomándose en Iniestología y Busquetánica. Hay que estar ya. Arda, no sabe por qué, ha bajado el rendimiento en medio campo; Alcácer comienza a marcar, pero tarde y escaso. Si hubiese lesiones arriba, temblemos, porque el Plan B está pillado con alfileres.

Y abajo, allá atrás, no hay laterales fijos y todos bailan. Unos con mayor firtuna que otros: Vidal retoma ventaja, Digne se pierde, Alba peregrina en una forma física a medias, Sergi Roberto cubre carencias, Mathieu busca la jubilación anticipada y merecida… En el centro no hay calma: urge otro central joven, como Umtiti, que dé relevos de garantía a Masche y Piqué.

Estas mimbres explican el resbalón del Villamarín, como explica el de Villareal. El Barcelona sobrevive arriba por los malos rollos del Madrid, con una débil confianza soportada en el elogio hueco de la caverna. Pero cuando el Madrid recupere los dos partidos aplazados lo mismo queda a 7 que a 1. Podrían haber sido a 3 o a -3 si en las tres últimas salidas se hubieran solventado todas como en Ipurúa.

Y aquí el resumen que les decía. Hay también un enlace al partido completo  emitido por Baça TV en https://www.youtube.com/watch?v=zRGKMMTAQZQ